ANATOMIA I FISIOLOGIA BASICA

ANATOMIA I FISIOLOGIA BASICA

- L’esquelet del cavall com la resta d’essers vius esta constituida pels ossos que s’uneixen entre si a traves de les articulacions.

Aspectos diferenciadors:

- No te clavicula, desenvolupament del coll, desenvolupament dels ossos metacarpians i metatarsians, i te una reduccio de nombre de dits.

- El sistema muscular esta constituit per multitud de musculs de la mateixa manera que els humans. Els tendons flexors i el lligament son importants.

APARELL RESPIRATORI

La seva misio principal es proveir a l’organisme d’oxigen i eliminar el CO2.

Te una gran capacitat respiratoria.

No poden respirar per la boca, ni poden vomitar.

Per la prevencio de malalties respiratories el millor es mantenir al cavall en un ambient sa amb aire pur. I si esta malalt hem d’apartar-lo dels demes.

APARELL URINARI

El formen els ronyons, uretes, uretra i bufeta de l’orina.

APARELL URINARI

La seva misio es posibilitar la continuacio de l’especie.

El cel es el periode en que les femelles es postren receptives a l’aparellament amb el mascle. El periode de gestacio de les fugues es d’once mesos.

APARELL NEUROENDOCRI

Es l’encarregat de realitzar la coordinacio de les funcions de tota la resta d’aparells.

 LA PELL

Es la capa externa que recobreix els animals.

Separa i protegéis l’organisme de l’entorn.

Es relativament gruixuda.

Ple de pels que ens dona informacio de la capa. Les glandules sudoripares produeixen la suor sobre la pell probocan un greix que ajuda a impermeabilitzat la Roberta de la pell.

CAPES I PELATGE DELS CAVALLS

CAPES I PELATGE DELS CAVALLS

La capa es la coloracio exterior del cavall que es el fruti de la combinacio dels colors de la seva pell.

Nomes existiesen 2 pigments:

              El negre                                                                                                           El marro.
 

- Colors basics: Negre Alatzana

- Comportes: Castany

El color modificat:

Perd dulucio o aclariment del color per mescla homogenia de color blanc.

Simple Negre:

- Pels negres, pell negra, ulls foscos.

- Hi han castanys foscos considerats negres.

Simples Alatzana:

- Nomes pels rojos, pell negra, ulls negres-foscos.

- La crin, cua i extremitats poden ser clares o castany pero mai negra.

Compost Castany:

- Pels rojos o marron, pell negra, ulls foscos.

- Cola, crin i extremitats negras.

- Es el color mes abundant.

CAPES:

Isabela:

- Capa Alatzana diluida, pels grocs clars.

- A vegades la crin i la cua son mes bosques pero mai negra.

- Pot tenir una ratlla dorsal vermell fosc, no negre.

Palomino:

- Pels daurats amb crinera i cua roses-blanques.

- Poden tenir ratlla de mul.

Bai:

- Dilucio simple del castany clar.

- Pels grocs-marro clar.

- Extremitats, crin i cua negres o molt bosques.

- Solen tenir ratlla de mul i alguns cops zebrades.

Café amb llet o Crema (Cremello):

- Dilucio doble de l’Alatza.

- Anomenat frequentment albi erroniament.

- Blanc cremas.

Perli:

- Dilucio doble del castany.

- Blanc marfil amb extremitats lleugerament bosques.

Ratoner-Gris:

- Doble dilucio del negre.

- Pels de base fosca i punta clara.

- To blavos o groguenc, sense pels blancs.

- Extremitats, cua i crin negres.

COLORS MODIFICATS:

Peixard (overo):

- Els cavalls overos poden tenir gairebe qualsevol distribucio de taques sobre el cos. Te tendencia a tenir la panxa tacada de blanc i la cua es de color fosca.

Rua:

- Pels blancs desseminats sobre la capa Castany, Alatzana o negra.

- Aquests pels blancs escasegen al cap, cua i crin.

Tord:

- Mescla de pels blancs amb qualsevol color basic de capa.

- Els pels blancs mes qualsevol color de fons.

- De pell negra i ulls foscos.

Clapat (pio):

- Taques blanques repartides per tot el cos alternades.

Apaloosa:

- Fons fosc sobre el que es disposen taques blanques marbrejades.

- Pell marbrejada i extremitats ratllades.

Blanc:

- Pels blancs, pell rosada, mucoses rosades i iris pigmentades, no existeix el cavall veritablement albi.

PARTICULARITATS AL CAP:

Estrella i Estel (Lucero):

- Es una taca blanca al front, si es petita es diu Estrella i si es gran es diu Estel. Es diu carablanca quan la taca es tan ample com la cara.

Cordo o Llistat:

- Es una taca de pels blancs de forma allargada que recorre de dalt a baix.

Taca de Carn:

- Es una despigmentacio del marro i es troba al voltan dels llavis

Evolucio i tipus de cavall

Evolucio i tipus de cavall

El cavall actual de genere “Equus” fruit d’una llarga eolucio que comença al periode eocè de la era terciaria fa 70 milions de anys.
Era com una guineu o un gos petit que pesana uns 20 kg i media uns 35 cm.
A partir d’aquest Eohippus es va produir una llarga evolucio per l’augment de talla.

els exemplars que van sobreviure van començar a extendir-se desde Asia fins Europa i Africa.

La Evolucio correspon principalment a 4 tipus basics:

- cavalls del bosc

- cavall del altipla

- cavall de estepa

- cavall de tundra

El Tarpan es un cavallo que vivia al sud de Rússia fins el S.XIX, no es pot considerar un cavall salvatje.

Actualment hi ha un cavall salvatje, el Przewalski, descobert l’any 1879.

hi ha varius tipus de cavalls com per exemple:

- Els cavalls de tir pesant: son grans i forts (de 700 a 1000 kg i d’1,60 a 1,80m d’alçada a la creu)

- Els cavall de tir lleuger: te una mitjana d’1,55m d’alçada a la creu, i arriba a pesar entre 400 a 600kg, es molt utilitzat per feines del camp 

Podem trobar cavalls de sang freda, tebia o calenta:

- Els cavalls de sang freda son aquells de temperament molt tranquil, i per tant, normalment formen part de races pesades.

- Els cavalls de sang calida son creuaments entre cavalls de sang freda y calenta.

Races de cavalls amb les seves caracteristiques

Cavall arab: 

Hi ha una llegenda en el que diu que Ala el va crea amb un punyat de vent del sud. Es originaria d’Arabia, pero avui dia es cria a tot arreu del mon. Es una de les races mes antigues. 

Es uns dels cavalls millors pagades, roconegut per la seva bellesa, la intel•ligencia, la velocitat i la noblesa.

Te un cos compacte, un coll allargat amb extremitats llargues i primes, alçada entre  1,50 – 1,52 m i la cua sempre en alt.

Cavall Español:

Es el cavall andalus (oficialment pura raça espanyol) originaria d’Andalucia. Es un cavall iberic que esta entre les races equines mes antigues del mon. Es de sang calenta, valent i docil, es obedient i intel•ligent. S’utilitzen per a doma. Tenen el coll fort i arquejat, cobert d’una crin llarga i penjant. El cap es mitja i lleugerament convex amb ulls vivaços. El pit ampli i la gropa arrodonida i potent.

Cavall pura sang angles ( Pura sang ):

Evoluciona a anglaterra al segle XVII i XVIII. Catalogat com cavall de carreres molt resistent.

Es de sang calenta, un cavall de carrera per excelencia. Te el cap estilitzat i poca masa muscular sobre la mandibula.

Cavall Friso:

Desendeix dels primitius cavalls dels boscos europeus. Es cria a la comarca Holandesa Friesland. El seu caracter i temperament es de sang calida, es docil, te un excelent temperament, es tranquil i de molta paciencia.

Te una crinera de la cua i coll molt espeses i abundants. Cap fort y gran, sempre son negres o en alguns casos son castany foscos. Te una alçada de uns 1’65 – 1’75 m.

Cavall American Quarter

Es una raça de Estats Units, per a carreres curtes ( ¼ de milla, 400 m.)

S’utilitza en concursos i exhibicions relacionades en rodeos.

Es de sang calida, es caracteritza per la seva intel•ligencia i per el seu temperament tranquil i cooperatiu. Es molt sensible i tractable.

Te un cap proporcionada, buena insercio d’aquest en el coll, ni molt fi ni molt gruixut. Cos musculat amb pit ampli.

Cavall Perchero

Originari de la vall del perche, en França prop de Normandia. Es va criar en Estats Units pero son populars en països com Australia, Sudafrica, UK i Japo.

Es de sang freda, docil i manejable.

Te un cap gros, front ample, orelles grans i movils, ulls grans i excesius. Coll llarg i bastant arquejat, de extremitats curtes i robustes amb pels llargs.

Cavall dels Pirineus

Es de Catalunya, esta protegida. El nom es va aprovar en 2007 i dos anys mes tard es va reconeixer com “cavall pirinenc catala”.

Es de sang calida, tranquil, vigorosos. Te una alçada entre 1’45 i 1’60 m.

Cavall Hannoveria

Origen de l’antic regne de Hanover, al nord d’Alemania. Esta dispers per els 5 continents, actualment dels preferits per montar. Es de sang calenta, docil amb molt bon caracter, de resultats positius en la doma i el salt per la seva capacitat d’aprenentatge i intel•ligencia.

Te un cos atletic i elegant amb una alçada entre 1’60 i 1’70 m. I amb una grupa musculosa. Cap de mida mitja i lleuger amb un coll llarg i fi.

Cavall berber o Barbaresc

Prove del nort d’Africa (Marroc), dels cavalls mes antics. Resistents al calor i utilitzats per a llargues rutes per el desert. De sang calenta, es docil i rustic en el bon sentit, no es delicat ni blando.

Facil per ensinestrar, de caracter tranquil, equilibrat i valent.

Te una alçada entre 1’45 i 1’55 m. , espatlles planes, normalment rectes, extremitats primes i dures amb el pit estret.

coneixement del cavall

coneixement del cavall

Sessió nº2

Aquets dia vam tenir el nostre primer contacte amb els cavalls. Ens van presentar als monitors: Pau i Dani. Ens van dir totes les tasques que hauriem d'anar fent durant el dia a la Hipica de Can Taió.

Primer contacte amb el cavall

El nortre primer contacte amb els cavall va se una mica impactant, ja que era la primera vegada que estaba davant un animal de gran dimenció.

previament en va agafar en Pau a tots, va entra a una cuadra on era un cavall i ens va demostrar com haviem de ficar-li i treure-li la caveçada al cavall per a que poguem sortir fora amb el cavall.

i tot seguit ens va destinar per parelles unes cuadres per a que provessim possar i treure la caveçada als cavalls.

Treure el cavall

Al estar una estona amb el cavall agafant confiança i seguretat a les cuadres fent la practica de la caveçada, vam treure els cavalls de la cuadra per a netejar-los una mica

Manteniment del cavall

Hem de saber que el cavall no nomes es tan sol montar-lo, el cavall necesita que el respatllin avans i despres de que el montin, per a que quedi ben net i sense bruticie.

Cómo cepillar un caballo

Primera pasejada amb el cavall

Primera pasejada amb el cavall

sessió nº3


En aquesta sessió, van començar per dividir a la classe en 3 grups d'unes 9 persones:

1r grup: Va començar amb la practica de posar i treure la brida i la muntura tants cops com fos necessari.

Els hi van proporcionar una montura per a equipar als cavalls. cada cavall te una montura propia que s'adapta al seu cos i a mes es per a tenir tambe una higiene amb la resta de cavalls.









2n grup: Van treure els cavalls de les seves respectives quadres i els van netejar be.

Els hi van col·locar la cabeçada de quadra per poder lligar-los a la porta i que no s'escapessin.

D'aquesta manera és molt més senzilla es poden netejar els seus boxs

Per realitzar una bona neteja de la quadra s'ha de fer el següent:

-Separar la palla humida de la palla seca i en bon estat.

-Comprovar que l'aigua i el menja estan en perfecte estat.

- Després retirar tota la palla en pitjor estat i els fems, i portar-los al camió.

-Finalment posar un bon mantell de palla per tal que                   

                                                                                 el cavall estigui còmode.

3r grup: Va aprofitar els cavalls que ja eren fora, els van equipar i van gaudir d'una passejada per les instal·lacions de la hípica.

Va ser la primera pasejada de tot el curs i va ser una experiencia molt bonica, veies com el cavall et feia cas quan tiraves d'ell amb les reges

Els cavalls es van comportar, i no van donar cap tipus de problema.

Teoria

Teoria

sessió nº4

Aquest dia com va haver-hi vaga la major part de la classe no va poder assistir, aleshores no van avançar gaire temari.

Però el que van aprendre van ser les parts del cavall en profunditat.
Aquesta és la fitxa que la professora ens va entregar i la qual haviem d'omplir amb els noms correctes de cada part.

Asolint mes informació

Asolint mes informació

sessió nº5

Quan vam començar la classe vam aprendre la psicologia equina.

Vam aprendre que els cavalls es guien per l'instint, i si veuen cap perill la seva primera reacció és la de fugir corrents, escapant del possible perill.

El sentit més important per al cavall és l'oïda, ja que la tenen molt desenvolupada, i al mínim soroll que pensin que és una amenaça fugen per instint.

Els cavalls s'han de cuidar amb molta cura, ja que si des que són cries se'ls hi tracta malament poden arribar a ser problemàtics.

En tot grup de cavalls hi ha un líder, i si aquest fuig en una direcció tot el ramat anirà amb ell.

Els cavalls tenen diferents estats d'ànims com:

Content: Ell llavi superior cobreix l'inferior  les seves orelles estan relaxades i s'inclinen cap als costats i la seva mirada és distreta.

Atent: Les orelles estan orientades cap endavant i quan percep el que li provoca l'estres les seves narius s'obren una mica, tenen els músculs tensos i la cua pot estar aixecada.

Disgustat: Les orelles estan mig cap enrrere i les narius arrufades. Té aparença d'enfadat i la cua es mou d'un costat a un altre.

Espantat: Les orelles enrere, els ulls molt oberts, fins i tot se li pot arribar a veure la part blanca, la cua sol estar entre les cames i les narius s'inflen.

Amenaçador: Orelles planes esteses cap enrere, té cara d'enfadat i ensenya les dents, algunes extremitats poden estar aixecades.

Somnolent: Les orelles cauen pesadament cap als costats, baixa el cap amb els ull mig tancats, la cua sol estar caiguda tot i que aquests símptoma pot indicar una malaltia.

En la part pràctica hem sortit a fer un parell de voltes amb el cavall per una pista i hem aprés a fer canvis de direcció i a girar amb el cavall.

Havíem de fer voltes per la pista seguint uns números que estaven a cada punta de la pista.

Els cavalls algunes vegades es posaven una mica nerviosos per estar molt a prop dels altres cavalls

Una mica mes de teoria

Una mica mes de teoria

sessió nº6


Instint del  cavall:

Si no poden fugir, instintivament intentarien protegir-se usant les seves armes físiques  donant patades, mossegant o empenyent amb el seu propi pes.

Mossegar:  principalment mosseguen per defensar-se o per dominar a l'home i amb els altres cavalls fan el mateix.

Com hem d'actuar:

-Estar fora del seu abast.
-Respatllar-lo amb molta delicadesa.
-No donar-li cap tipus de premi amb la mà.
-No cridar-li ni pegar-li.
-No jugar amb el cap a la boca del cavall per saludar-lo.

Patades: També són com a resultat d'autodefensa, s'ha d'actuar amb habilitat i tacte.

Com actuar:

-Estar sempre atent.
-Abans d'entrar, posar-li la cabeçada de quadra. (En cas que fos un cavall conflictiu)
-Mantenir el cap del cavall cap a nosaltres.
-Evitar netejar el cavall dins de la quadra.
-Mantenir al cavall a una distància prudent de la resta.
-No pegar al cavall.

Empènyer: Els cavalls pesen uns 500kg aproximadament i amb el seu pes poden fer-nos mal. Serà normal que els cavalls ocupin part del nostre espai.

Com actuar:

-Fer conscient al cavall de que som allà.
-Utilitzar petites vibracions i estrebades amb la corda.
-No lluitar amb el cavall empenyent, sempre sortirem perdent.
-Fer-li girar el seu cap en direcció cap a nosaltres.

El genet, és el que amb la seva influencia pot canviar el comportament del cavall. Un cavall es pot calmar amb unes caricies i unes paraules suaus, si no es deixa, cal acariciar-li el coll.

demostracions amb videos

demostracions amb videos

Aqui demostrarem amb uns videos propis de com netejar una quadra, d'on s'ha de portar la palla bruta i les fems dels cavalls, de com possar una montura i finalment de com ficar una brida.

Començarem demostrant de com es neteja les quadres dels cavalls:

VIDEOS DE LA HIPICA

VIDEOS DE LA HIPICA

Aqui demostrarem amb uns videos propis de com netejar una quadra, d'on s'ha de portar la palla bruta i les fems dels cavalls, com respatllar a un cavall i netejar els seus cascos, com possar una montura i finalment de com ficar una brida.


VIDEO