martes, 21 de mayo de 2013

ALIMENTACIO DEL CAVALL

Lalimentacio d'un cavall consisteix en:

· Aliments concentrats: cereals en forma de gra (ordi, civada, etc.)

· Pinso: barreja de cereals amb herbes.




· Ferratges: herba tallada, seca i premsada



· Premis comPastanagues, pa, sucre, poma, etc.



· Vitamines i minerals.

La quantitat de menjar depèn del pes del caball i de la seva activitat diària.

Regles d'una bona alimentació:

- Ficarlis aigua neta i fresca.
- Alimentar-los poc i sovint.
- Mantenir un horari de comida regular.
- No donar-lis de menjar just abans de treballar ni just després.
- Fer varietats de comida regularment.
- Donar de beure abans de menjar.
- Menjadors i abeuradors nets.

MESURES DE SEGURETAT I CONTROL DEL GRUP



Quan estem en una excursio amb un cavall:

· No deixar el cavall suelto i no baixar del cavall sense permis

· No avançar sense avisar al company

· Deixar distancia de seguretat entre els cavalls

· Respetar les propietats privades

· Respetar als peatons

· Avançar per la dereta i respectar els senyals

· Posar-se al pas quan hagi de passar un cotxe, una persona, una bici, etc.


· Codi de circulació igual que el dels cotxes.


· Creuar una carretera tots alhora.


· Anar al pas en els pobles.


· Portar roba fluorescent, llum blanca davant i llum vermella darrere.

QUE ES UNA RUTA?

Es un recorregut amb una distancia i un temps determinat en que intervenen diversos factors:

· Epoca de l'any

· Situacio i tipus de terreny

· Altimetria

· Dificultat

· Logistica

· Medi natural



Diseny de la ruta:

· Poden ser: Lineals, circulars o transverses

· Pero hem de tenir en compte: Nivell d'equitacio del genet, nombre de participants, entrenament del cavall i sistema logistics.

TECNICA

Tecnica de muntada en terreny diferent dificultat tenint en compte :

· Les pujades i baixades, els bassals d'aigua i rius, els obstacles que anem trobant, les dificultats de visibilitat...

· A les pujades evitar galopar




· A les baixades s'ha d'anar al pas per evitar que el cavall es deixi portar per la baixada i podria ser perillos.




Quan hi hagi passos profunds o amb fang, donar llibertat al coll del cavall, ja que l'utilitza per equilibrarse



· No galopar per zones relliscoses, fang, aigua, gebrat,

· Tampoc galopem si hi ha poca visibilitat.

DISCIPLINES

Hi han diferents activitats que es poden fer amb un cavall:

2 Disciplines:

· Salt d'obstacles (CSO) tambe sanomena curs hipic: consisteix en saltar (en certs temps) els obstacles posats en un recurregut sense tirarne cap.




· Doma clasica: mostra amb moviments la bellesa i la sencibilitat del cavall i el genet



Altres disciplines:

· Concurs enganche: es pot fer un, dos o tres cavalls fagin una reprise de doma clasica



· Volteig: el genet ha de fer sobre el cavall unes figures determinades



· Proves de raid: recorregut de 30 a 160 km on els cavalls han de pasar diferents controls veterinaris.



lunes, 20 de mayo de 2013

Eines de nateja del cavall



Pinta: per les crins i la cua




rascleta:  per a treure brutisia engantxada










respall dur: per treure la pols




respall tou: per respallar les zones sensibles



nateja cascos : per treure el fang dels cascos de les potes i la brutisie











asecador: per treure l'aigua acumulada despres de la dutxa





gamusa: drap per a  natejarlo



-Per a que respallen al cavall?
Per que afavoreix la salud del cavall, Millora el to muscular, estableix relacio cavall-genet i estimula la circulacio.



ELS AIRES DEL CAVALL

Tenen 3 aires naturals: 

El pas











Trot 




Galop



· Es diu que un aire es marxat, sempre que tingui una extremitat que toqui el terra, sera saltat en el moment que cap de les 4 extremitats toquin el terra.

· Es diu que es un aire mes simetric quan els moviments de les seves extremitats esquerres es repeteixen.

El pas:

· Estat natural el cavall es desplaça al pas la major part del temps.

· Es l'aire mes lent: entre 6-7 km/h

· L'aire marxat, simetric, de quatre temps identic a cada tranc

· un bon pas es el que es posible camptar: 1, 2, 3 y 4


Trot:

· Es l'aire habitual de treball, aire saltat, simetric, de 2 temps identics que corresponen a les batudes dels 2 bipedes habituals diagonal.

· Velocitat entre 14-15 km/h


Galop:

· Aire mes rapid, entre 20-30 km/h i pot arribar a agafar els 60 km/h

· Es un aire saltat, oscil·lat i asimetric, composat de 3 temps seguits d'un moment de suspencio

TECNIQUES D'EQUITACIÓ









Muntada i desmuntada del cavall:

· Abans: verificar la cingla i baixar estreps

· Despres: afluixar la cingla i tornar a pujar els estreps









Muntada al cavall:

· Colocar-nos mirant cap a la cua del cavall

· Posem la ma dreta sobre la sella i botem amunt

· Tirem la cama amunt i per sobre del cavall

· Entrem suaument a la sella











Desmontada del cavall:

· Treiem els 2 peus del cavall

· Inclinem el cos endavant, amb el pes descansant sobre les mans, tirem la cama per sobre el cavall

· Lliscar suaument fins arribar al terra











Posició del genet:

· El cap: El genet hauria de mirar recte endavant

· Espatlles: Han d'estar adreçades pero relaxades alhora

· L'esquena i el seure: esquena recta i seient a plom amb les mans




Agafar regnes:

· S'agafan cada una amb una ma o les dos amb una sola

· Amb una ma: S'aguanta entre el dit gros i l'index i pasa per sota del dit petit






Per comunicarnos amb el cavall: Donar-li informació

· Ajudes naturals: Amb les mans i cames i amb ajut del pes del cos i la veu

· Ajudes artificials: Amb fusta, asperons i tralla



Com utilitzar ajudes naturals:

· Per anar endevant: Cames i pes del cos

· Per mes velocitat: Cames i pes del cos

· Per menys velocitat: Mans i pes del cos

· Per girar: Mans, cames i pes del cos

· Per recolzar al cavall: Mans i veu

martes, 5 de marzo de 2013

VIDEO GALOP I TROT

Aqui en el video que veurem a continuacio esta la practica que hem fet de transicio de pas a trot i de trot a galop.

Video del Jonthan pas, trot i galop
Video del Luis Alberto pas, trot i galop

jueves, 28 de febrero de 2013

ANATOMIA I FISIOLOGIA BASICA


ANATOMIA I FISIOLOGIA BASICA

- L’esquelet del cavall com la resta d’essers vius esta constituida pels ossos que s’uneixen entre si a traves de les articulacions.
Aspectos diferenciadors:
- No te clavicula, desenvolupament del coll, desenvolupament dels ossos metacarpians i metatarsians, i te una reduccio de nombre de dits.


- El sistema muscular esta constituit per multitud de musculs de la mateixa manera que els humans. Els tendons flexors i el lligament son importants.

APARELL RESPIRATORI

La seva misio principal es proveir a l’organisme d’oxigen i eliminar el CO2.
Te una gran capacitat respiratoria.
No poden respirar per la boca, ni poden vomitar.
Per la prevencio de malalties respiratories el millor es mantenir al cavall en un ambient sa amb aire pur. I si esta malalt hem d’apartar-lo dels demes.






APARELL URINARI

El formen els ronyons, uretes, uretra i bufeta de l’orina.

APARELL URINARI

La seva misio es posibilitar la continuacio de l’especie.
El cel es el periode en que les femelles es postren receptives a l’aparellament amb el mascle. El periode de gestacio de les fugues es d’once mesos.








APARELL NEUROENDOCRI

Es l’encarregat de realitzar la coordinacio de les funcions de tota la resta d’aparells.



 LA PELL

Es la capa externa que recobreix els animals.
Separa i protegéis l’organisme de l’entorn.
Es relativament gruixuda.

Ple de pels que ens dona informacio de la capa. Les glandules sudoripares produeixen la suor sobre la pell probocan un greix que ajuda a impermeabilitzat la Roberta de la pell.

CAPES I PELATGE DELS CAVALLS


CAPES I PELATGE DELS CAVALLS

La capa es la coloracio exterior del cavall que es el fruti de la combinacio dels colors de la seva pell.

Nomes existiesen 2 pigments:

              El negre                                                                                                           El marro.
 









- Colors basics: Negre Alatzana

- Comportes: Castany

El color modificat:
Perd dulucio o aclariment del color per mescla homogenia de color blanc.



Simple Negre:
- Pels negres, pell negra, ulls foscos.
- Hi han castanys foscos considerats negres.

Simples Alatzana:
- Nomes pels rojos, pell negra, ulls negres-foscos.
- La crin, cua i extremitats poden ser clares o castany pero mai negra.

Compost Castany:
- Pels rojos o marron, pell negra, ulls foscos.
- Cola, crin i extremitats negras.
- Es el color mes abundant.

CAPES:

Isabela:
- Capa Alatzana diluida, pels grocs clars.
- A vegades la crin i la cua son mes bosques pero mai negra.
- Pot tenir una ratlla dorsal vermell fosc, no negre.


Palomino:
- Pels daurats amb crinera i cua roses-blanques.
- Poden tenir ratlla de mul.


Bai:
- Dilucio simple del castany clar.
- Pels grocs-marro clar.
- Extremitats, crin i cua negres o molt bosques.
- Solen tenir ratlla de mul i alguns cops zebrades.




Café amb llet o Crema (Cremello):
- Dilucio doble de l’Alatza.
- Anomenat frequentment albi erroniament.
- Blanc cremas.


Perli:
- Dilucio doble del castany.
- Blanc marfil amb extremitats lleugerament bosques.


Ratoner-Gris:
- Doble dilucio del negre.
- Pels de base fosca i punta clara.
- To blavos o groguenc, sense pels blancs.
- Extremitats, cua i crin negres.


COLORS MODIFICATS:

Peixard (overo):
- Els cavalls overos poden tenir gairebe qualsevol distribucio de taques sobre el cos. Te tendencia a tenir la panxa tacada de blanc i la cua es de color fosca.


Rua:
- Pels blancs desseminats sobre la capa Castany, Alatzana o negra.
- Aquests pels blancs escasegen al cap, cua i crin.


Tord:
- Mescla de pels blancs amb qualsevol color basic de capa.
- Els pels blancs mes qualsevol color de fons.
- De pell negra i ulls foscos.


Clapat (pio):
- Taques blanques repartides per tot el cos alternades.


Apaloosa:
- Fons fosc sobre el que es disposen taques blanques marbrejades.
- Pell marbrejada i extremitats ratllades.


Blanc:
- Pels blancs, pell rosada, mucoses rosades i iris pigmentades, no existeix el cavall veritablement albi.


PARTICULARITATS AL CAP:

Estrella i Estel (Lucero):
- Es una taca blanca al front, si es petita es diu Estrella i si es gran es diu Estel. Es diu carablanca quan la taca es tan ample com la cara.


Cordo o Llistat:
- Es una taca de pels blancs de forma allargada que recorre de dalt a baix.


Taca de Carn:
- Es una despigmentacio del marro i es troba al voltan dels llavis

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj59z6v0kkvtcZivv_FZ5mZZ2tzpMTPJ5M_2SJqCpPxturOhUpDfHwRC12fURY65_0U0Bt7VBjs06H2uIhL3gAtyvybHGZEGaOUD97y4i_2BwXfNHldIoZDb3kqeq_tLYXhyphenhyphencm8doScaP4/s1600/todaslascapasdu8.jpg

martes, 26 de febrero de 2013

Evolucio i tipus de cavall


Evolucio i tipus de cavall

El cavall actual de genere “Equus” fruit d’una llarga eolucio que comença al periode eocè de la era terciaria fa 70 milions de anys.
Era com una guineu o un gos petit que pesana uns 20 kg i media uns 35 cm.
A partir d’aquest Eohippus es va produir una llarga evolucio per l’augment de talla.


els exemplars que van sobreviure van començar a extendir-se desde Asia fins Europa i Africa.


La Evolucio correspon principalment a 4 tipus basics:
- cavalls del bosc
- cavall del altipla
- cavall de estepa
- cavall de tundra

El Tarpan es un cavallo que vivia al sud de Rússia fins el S.XIX, no es pot considerar un cavall salvatje.


Actualment hi ha un cavall salvatje, el Przewalski, descobert l’any 1879.


hi ha varius tipus de cavalls com per exemple:

- Els cavalls de tir pesant: son grans i forts (de 700 a 1000 kg i d’1,60 a 1,80m d’alçada a la creu)

- Els cavall de tir lleuger: te una mitjana d’1,55m d’alçada a la creu, i arriba a pesar entre 400 a 600kg, es molt utilitzat per feines del camp 


Podem trobar cavalls de sang freda, tebia o calenta:
- Els cavalls de sang freda son aquells de temperament molt tranquil, i per tant, normalment formen part de races pesades.
- Els cavalls de sang calida son creuaments entre cavalls de sang freda y calenta.

Races de cavalls amb les seves caracteristiques

Cavall arab: 
Hi ha una llegenda en el que diu que Ala el va crea amb un punyat de vent del sud. Es originaria d’Arabia, pero avui dia es cria a tot arreu del mon. Es una de les races mes antigues. 
Es uns dels cavalls millors pagades, roconegut per la seva bellesa, la intel•ligencia, la velocitat i la noblesa.
Te un cos compacte, un coll allargat amb extremitats llargues i primes, alçada entre  1,50 – 1,52 m i la cua sempre en alt.




Cavall Español:
Es el cavall andalus (oficialment pura raça espanyol) originaria d’Andalucia. Es un cavall iberic que esta entre les races equines mes antigues del mon. Es de sang calenta, valent i docil, es obedient i intel•ligent. S’utilitzen per a doma. Tenen el coll fort i arquejat, cobert d’una crin llarga i penjant. El cap es mitja i lleugerament convex amb ulls vivaços. El pit ampli i la gropa arrodonida i potent.



Cavall pura sang angles ( Pura sang ):
Evoluciona a anglaterra al segle XVII i XVIII. Catalogat com cavall de carreres molt resistent.
Es de sang calenta, un cavall de carrera per excelencia. Te el cap estilitzat i poca masa muscular sobre la mandibula.



Cavall Friso:
Desendeix dels primitius cavalls dels boscos europeus. Es cria a la comarca Holandesa Friesland. El seu caracter i temperament es de sang calida, es docil, te un excelent temperament, es tranquil i de molta paciencia.
Te una crinera de la cua i coll molt espeses i abundants. Cap fort y gran, sempre son negres o en alguns casos son castany foscos. Te una alçada de uns 1’65 – 1’75 m.



Cavall American Quarter
Es una raça de Estats Units, per a carreres curtes ( ¼ de milla, 400 m.)
S’utilitza en concursos i exhibicions relacionades en rodeos.
Es de sang calida, es caracteritza per la seva intel•ligencia i per el seu temperament tranquil i cooperatiu. Es molt sensible i tractable.
Te un cap proporcionada, buena insercio d’aquest en el coll, ni molt fi ni molt gruixut. Cos musculat amb pit ampli.



Cavall Perchero
Originari de la vall del perche, en França prop de Normandia. Es va criar en Estats Units pero son populars en països com Australia, Sudafrica, UK i Japo.
Es de sang freda, docil i manejable.
Te un cap gros, front ample, orelles grans i movils, ulls grans i excesius. Coll llarg i bastant arquejat, de extremitats curtes i robustes amb pels llargs.



Cavall dels Pirineus
Es de Catalunya, esta protegida. El nom es va aprovar en 2007 i dos anys mes tard es va reconeixer com “cavall pirinenc catala”.
Es de sang calida, tranquil, vigorosos. Te una alçada entre 1’45 i 1’60 m.



Cavall Hannoveria
Origen de l’antic regne de Hanover, al nord d’Alemania. Esta dispers per els 5 continents, actualment dels preferits per montar. Es de sang calenta, docil amb molt bon caracter, de resultats positius en la doma i el salt per la seva capacitat d’aprenentatge i intel•ligencia.
Te un cos atletic i elegant amb una alçada entre 1’60 i 1’70 m. I amb una grupa musculosa. Cap de mida mitja i lleuger amb un coll llarg i fi.



Cavall berber o Barbaresc
Prove del nort d’Africa (Marroc), dels cavalls mes antics. Resistents al calor i utilitzats per a llargues rutes per el desert. De sang calenta, es docil i rustic en el bon sentit, no es delicat ni blando.
Facil per ensinestrar, de caracter tranquil, equilibrat i valent.
Te una alçada entre 1’45 i 1’55 m. , espatlles planes, normalment rectes, extremitats primes i dures amb el pit estret.